Nom original | (fr) Jean de Matha |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Joan de Matha (estrictament, Joan de Mota) 23 juny 1160 Faucon de Barcilona |
Mort | 17 desembre 1213 (53 anys) Roma |
Sepultura | Parroquia de San Juan de Mata (Salamanca) (1966-1998: Colegio de Padres Trinitarios (Salamanca); 1835-1966: Convent de San Ildefonso y San Juan de Mata (Trinitàries) de Madrid; 1655-1835: Convent dels Trinitaris Descalços (Madrid); fins a 1655: San Tomaso in Formis (Roma)) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Orde religiós | trinitaris |
confessor i fundador | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | 21 d'octubre de 1666 nomenat per Alexandre VII |
Festivitat | 17 de desembre (abans, 8 de febrer) |
Iconografia | hàbit trinitari, amb cadenes trencades a la mà, captius, mitra als peus; cérvol amb una creu sobre el cap |
Patró de | presoners per raó de religió, trinitaris |
Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,[1] Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari. És venerat com a sant des del 1666, quan va ser canonitzat per Alexandre VII.